MÓN DE FERRALLA I (Emili
1995)
En aquest món de ferralla res és
important, ni les
paraules, ni els hàlits
pastosos que neixen
dintre les nostres
boques, ni els
homes, ni les seves dones,
ni el vell silenci,
ni la fina pluja
que pica a la
teulada, ni l'olor
amarga de resclosit,
ni la por
de morir sense haver viscut, ni el vent
que arremet contra
els vidres, ni les nafres
de les mans, ni la
pròpia ferralla.
En aquest món de
ferralla res no és massa important...
MÓN DE FERRALLA II
En aquest món de ferralla
sols és
important el temps,
deixar-lo vessar
per entre les mans,
com s'escola l'aigua
d'entre els dits
d'un infant, de la mateixa
manera que els orbs
cerquen la llum, amb
les mans esteses,
amb l'esguard perdut.
ESPERO EL TEU RETORN (Carme 1996)
Avui el dia
no ens ha regalat harmonia
i l’amor
resta aparcat en un racó de la cambra
que s’insinua
lúgubre i inhòspita.
Avui el dia
ens ha banyat d’incerteses
i omple l’aire
aquesta olor rància
que ens
inunda les narius de rancúnia.
Ets lluny,
molt lluny,
immers en
els viaranys de l’odi,
xop de
fàstic i de menyspreu vers tot:
els amics,
el cel, tu, jo...
No puc
lliscar pel teu cos maldat
per la
gèlida angoixa
que aculls
sense revolta, resignant-te.
No puc, no,
perquè no vols.
Et clous dins
del petit ou maldestre
que has
escollit d’embolcall.
Avui el dia
s’ha endolat quan tombava la tarda
i tot de núvols grisos han ofuscat
l’esborrany
del teu somriure melós.
I jo aquí,
dessota l’esperança, llagrimejant,
espero el
teu retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada