Drets d'autor

Licencia de Creative Commons
Tota l'obra editada al bloc by Emili Casals i Carme Jurado is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License.
Creado a partir de la obra en http://quadernaduesveus.blogspot.com.es/.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

ELS PRIMERS VERSOS

Hem volgut encetar aquest bloc amb alguns dels primers poemes nostres que van rebre un reconeixement: Món de Ferralla (Emili 1995)  i Espero el teu retorn (Carme 1996).



MÓN DE FERRALLA I (Emili 1995)
                            En aquest món de ferralla res és
                            important, ni les paraules, ni els hàlits
                            pastosos que neixen dintre les nostres
                            boques, ni els homes, ni les seves dones,
                            ni el vell silenci, ni la fina pluja
                            que pica a la teulada, ni l'olor
                            amarga de resclosit, ni la por
                            de morir sense haver viscut, ni el vent
                            que arremet contra els vidres, ni les nafres
                            de les mans, ni la pròpia ferralla.

                            En aquest món de ferralla res no és massa important...

MÓN DE FERRALLA II
                            En aquest món de ferralla sols és
                            important el temps, deixar-lo vessar
                            per entre les mans, com s'escola l'aigua
                            d'entre els dits d'un infant, de la mateixa
                            manera que els orbs cerquen la llum, amb
                            les mans esteses, amb l'esguard perdut.



ESPERO EL TEU RETORN (Carme 1996)
Avui el dia no ens ha regalat harmonia
i l’amor resta aparcat en un racó de la cambra
que s’insinua lúgubre i inhòspita.

Avui el dia ens ha banyat d’incerteses
i omple l’aire aquesta olor rància
que ens inunda les narius de rancúnia.

Ets lluny, molt lluny,
immers en els viaranys de l’odi,
xop de fàstic i de menyspreu vers tot:
els amics, el cel, tu, jo...

No puc lliscar pel teu cos maldat
per la gèlida angoixa
que aculls sense revolta, resignant-te.

No puc, no, perquè no vols.
Et clous dins del petit ou maldestre
que has escollit d’embolcall.

Avui el dia s’ha endolat quan tombava la tarda
i  tot de núvols grisos han ofuscat
l’esborrany del teu somriure melós.
I jo aquí, dessota l’esperança, llagrimejant,
espero el teu retorn.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada