Drets d'autor

Licencia de Creative Commons
Tota l'obra editada al bloc by Emili Casals i Carme Jurado is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License.
Creado a partir de la obra en http://quadernaduesveus.blogspot.com.es/.

dijous, 16 de març de 2017

UN VIATGE EXTRAORDINARI

Aquest conte va estar elaborat per la Carme (com veieu tant els dibuixos com el text) en motiu del Carnestoltes de l'Escola Ribagorçana del Pont de Suert d'aquest any 2017. Va ésser així perquè el tema del Carnestoltes d'enguany era la Diversitat Cultural i L'any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.


La Fàtima, una noieta molt eixerida, vivia en un petit poble del Marroc. Cada matí, quan es llevava, mirava més enllà de les muntanyes de l’Atles i pensava en veu alta:
- Com m’agradaria veure què hi ha al seu darrere!
Perquè ella prou que ho havia demanat als seus pares o a l’avi Hassan, però, malgrat l’avi fos la persona més sàvia del poble, no li havien sabut explicar.


Per això, quan va ser prou gran, va decidir llançar-se a l’aventura i viatjar per esbrinar-ho. Va agafar els seus estalvis, es va comprar un cotxe de cinquena mà mig desmuntat i despintat (però que estava arranjat per un amic seu inventor per gastar molt poc combustible i emetre pocs fums contaminants) i es va posar en camí, bo i cridant:
- Més enllà de l’Atles hi falta gent!

Va travessar deserts, selves i sabanes, on hi havia animals magnífics i ferotges. Va creuar rius que baixaven plens d’aigua i va veure cims que grataven la panxa dels núvols. Va conèixer un munt de gent amable que cada vegada tenien la pell més fosca. I va escoltar una munió de llengües, tot i que sempre va ser possible entendre’s amb tothom.  


Fins que, al cap d’uns mesos, va arribar al Serengueti, a Tanzània, una sabana plena de bèsties als peus d’un volcà gegantí, però amb neu al cim, que es deia Kilimanjaro. I allà...
- Ui, el cotxe de cinquena mà mig desmuntat i despintat se m’ha espatllat! I ara com ho faré? Estic sola i perduda enmig de la sabana...
Però de seguida se li va acostar un grup de nois vestits amb teles vermelles que semblaven estovalles.
- Què t’ha passat? Necessites ajuda?
Encara que fossin una tribu de la sabana, els maasais van arranjar-li el cotxe en un tres i no res.

Al vespre, la van convidar a sopar al seu poblat i van fer una gran festa a la vora del foc. Quan ballaven, saltaven tant alt que semblava que volguessin atrapar algun dels milers d’estels que pinzellaven el firmament.



L’endemà es va tornar a posar en camí, però no ho va fer sola. En Mokabi, un dels nois que l’havien ajudat, va decidir que ell també volia viatjar i saber què hi havia més enllà del Kilimanjaro.
Van anar cap a l’est durant molts dies i mesos. Van tenir temps de parlar d’un munt de coses i de fer-se bons amics. Van travessar més llocs magnífics i van arribar fins a la muralla Xina, que era una meravella de les més grosses. Allà, però, el cotxe els va tornar a fer la guitza i se’ls va espatllar del tot.
Però la sort estava de part seva, perquè la Meiling ho va veure. I va donar la casualitat que ella tenia una avioneta, que també gastava un combustible nou i poc contaminant que havia descobert el seu pare, i acabava de començar també el seu viatge pel món.
- Vull veure què hi ha més enllà de la muralla Xina!- els va aclarir.

I, d’aquesta manera, ja van ser tres! I el seu gran viatge va continuar.


Van sobrevolar l’oceà Índic i van arribar a Austràlia, que era una illa molt gran. Van veure cangurs saltant d’aquí cap allà i d’altres animals bonics i estranys.
Van aterrar a prop de l’Uluru, una roca gegant i vermella. Allà van conèixer en Darel.
- Jo també vull veure què hi ha més enllà de l’Uluru!
I així, ja eren quatre.

Allò era fantàstic! Perquè, a part de conèixer diferents llocs del món, feien amics ben diferents, interessants i divertits!


Van tornar a l’avioneta i van travessar l’oceà Pacífic fins arribar a les illes Galàpagos, on hi vivien unes tortugues moooolt grosses, iguanes marines i els pinsans que van ajudar a explicar la Teoria de l'Evolució a en Charles Darwin! Allà se’ls va afegir l’Andy, que era de Quito, la capital de l’Equador.
Després, van anar als Estats Units i s’hi va apuntar la Hillary de Nova York, que en comptes d’una avioneta tenia un avió (que funcionava amb alcohol!), i estava cansada de tants gratacels i volia anar a Europa.
Sort n’hi va haver, perquè ja eren sis i a l’avioneta no hi cabien!

Van travessar l’oceà Atlàntic i van decidir començar el trajecte per la part d’Europa que quedava més lluny i, de mica en mica, anar-se acostant cap el mar Mediterrani. Així van conèixer a l’Andryi d’Odessa, Ucraïna, la Lonela de Bucarest, Romania, i... Bé, van fer-se amics d’un munt de noies i nois que van voler acompanyar-los i viatjar amb elles i ells. 


Fins que un dia van arribar a un lloc molt especial, abraçat per les muntanyes dels Pirineus. A prop hi havia unes esglésies romàniques úniques al món i un Parc Nacional que es deia Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Sabeu on era aquest lloc?
Sí, era el Pont de Suert!!! I van decidir visitar l’escola d’aquest poble i explicar-los als nens i a les nenes d’aquesta escola el seu llarg i extraordinari viatge. I dir-los que el més bonic d’aquest viatge havia estat conèixer gent diferent i fer amics d’arreu del món!!!
I vet aquí que van decidir quedar-se allà perquè era el dia que a l’Escola Ribagorçana se celebrava el Carnestoltes!!!
I s’ho van passar tan bé que van prometre que l’any següent hi tornarien!


I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos!




"Un Viatge Extraordinari" està subjecta a una llicència de Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons